Meritocràcia

Ja vaig pel capítol 2 del llibre “L’Art de la Comunitat“. Aquest capítol està dedicat a planificar la comunitat: Planning Your Community. Us copie l’apartat dedicat a la meritocràcia, un concepte que vaig sentir per primera vegada en el III Congrés de Programari Lliure que es va celebrar a Alacant l’any 2008. Ja sabeu, en versió original i en traducció lliure.

Meritocracy
Before we continue to build the blueprint for our community, I want to take a few minutes to digress and talk about an interesting social attribute that applies to many (but not all) communities: meritocracy.
A meritocracy is a system of governance in which its members are given responsibilities and recognition based upon achievements, merit, and talent. Those who are part of a meritocracy (such as in the Ubuntu and other open source communities) can make tremendous advances in respect and responsibility by simply doing good work. In these communities, money, class, and family connections have little or no impact on the ability to progress and build a reputation.
The magic of meritocracies is that the playing field is level for everyone. Those who work hard and show a recurring commitment to the community are rewarded. Those who think that driving a car with a blue neon light underneath it will impress us are going to be sadly disappointed.
Few would argue that a meritocracy is a bad thing. Its fundamental basis is in rewarding hard work. This concept largely maps to the general life lessons that we are all raised with: work hard and you reap the rewards of your efforts.
In these collaborative meritocracies, our primary goal is to ensure that the communication and contribution channels to collaboration are open, well defined, and enforced. These communities are complex: there are many different aspects that affect how simple it is to become involved and collaborate.
Although meritocracies represent the poster child for what many consider great communities, they are not a requirement. Some communities absolutely distinguish between members based upon who they are, where they come from, and other attributes. This has been particularly applicable for business-oriented communities that maintain a clear hierarchy and members who are by no means considered equal.
Your community needs to decide for itself whether it is a meritocracy. I would, however, tender one piece of advice: if you are involved in a volunteer community that is open to all, I would highly recommend you take a meritocratic approach. It will make your community look and feel more accessible and help to encourage a sense of belonging and equality as opposed to a community divided by classes. From the perspective of new members, the opportunities offered by meritocracies are inspiring. It is hugely attractive to members when anyone can join a community and further themselves and their reputation based upon great work and participation.
If your community is currently or has decided to be a meritocracy, you should communicate this extensively to the outside world. Don’t use the word “meritocracy,” though: most people have no idea what it means. Instead, talk of equality and provide examples of how your members have built their reputations based on their efforts.

(Page 37)

Meritocràcia
Abans de continuar construint el model per a la nostra comunitat, vull prendre uns minuts per fer una digressió i parlar sobre una qualitat social interessant que s’aplica a moltes (però no totes) les comunitats: la meritocràcia.
Una meritocràcia és un sistema de govern en què als seus membres se’ls dóna responsabilitats i reconeixement basat en els èxits, el mèrit i el talent. Aquells que són part d’una meritocràcia (com a la Ubuntu i altres comunitats de codi obert) poden fer grans avenços en el respecte i la responsabilitat amb només fer una bona feina. En aquestes comunitats, els diners, la classe i les relacions familiars tenen poc o cap impacte sobre la capacitat per avançar i construir una reputació.
La màgia de la meritocràcia és que el camp de joc està anivellat per a tots. Aquells que treballen dur i mostren un compromís recurrent de la comunitat són recompensats. Aquells que pensen que conduir un cotxe amb una llum de neó blava per sota d’aquest ens s’impressionen seran tristament decebuts.
Pocs argumentarien que la meritocràcia és una mala cosa. La seua base fonamental és el treball dur gratificant. Aquest concepte abasta àmpliament les lliçons generals de la vida amb que tots hem crescut: treballa dur i cull els fruits dels teus esforços.
En aquesta meritocràcia col·laborativa, el nostre objectiu principal és assegurar que els canals de comunicació i la seua contribució a la col·laboració estan oberts, ben definits i vigents. Aquestes comunitats són complexes: hi ha molts i diversos aspectes que afecten com és de fàcil participar i col·laborar.
Malgrat la meritocràcia representa l’arquetip del que molts consideren comunitats grans, no són un requisit. Algunes comunitats diferencien entre els membres basant-se en qui són, d’on vénen, i altres atributs. Això ha estat particularment aplicable per a les comunitats orientades als negocis que mantenen una clara jerarquia i els membres no són considerats iguals.

La teua comunitat ha de decidir per si mateix si es tracta d’una meritocràcia. Voldria, però, oferir un consell: si vostè està involucrat en una comunitat de voluntaris que està oberta a tothom, recomane prendre un enfocament meritocràtic. Aquest farà que l’aparença de la seua comunitat siga més accessible i contribuirà a fomentar un sentit de pertinença i igualtat davant d’una comunitat dividida per classes. Des de la perspectiva dels nous membres, les oportunitats ofertes per la meritocràcia són font d’inspiració. És summament atractiu per als membres, quan qualsevol persona pot unir-se a una comunitat i aquests i la seua reputació està basada en un gran treball i la seua participació.
Si el seua comunitat és en l’actualitat o ha decidit ser una meritocràcia, vostè ha de comunicar aquesta àmpliament al món exterior. No utilitzeu la paraula “meritocràcia”, però: la majoria de la gent no té idea del que significa. En el seu lloc, parle de la igualtat i proporcionar exemples de com els membres han construït la seua reputació sobre la base dels seus esforços.

(Pàgina 37)

Hi han tantes idees i conceptes interessants en aquest curt fragment. Per exemple, ara que s’acaba d’obrir un procés per a renovar els directors i directores dels centres públics, al cap i a la fi, els administradors/es de les comunitats educatives corresponents. Com se seleccionen aquests community managers? Com diria Xavi Castillo, Això veriueu-ho.

Per cert, el congrés de programari lliure es va celebrar per última vegada l’any 2010. Si els seguidors de programari lliure ens volem trobar al llarg d’aquest 2012 (quan tocaria fer el V Congrés) haurem de muntar alguna cosa més senzilla a l’estil del dinar que vam fer a Alcoi. Cap problema, no volem malbaratar els diners de tots en grans esdeveniments.

Capítols anteriors:

L’Art de la Comunitat

La confiança ho és tot

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *