Doncs ara no em forme

He agafat el títol d’una frase que apareix a un article de Jaume Olmos (@olmillos) per a parlar de deixar de formar-nos per a protestar per la retallada de sou dels empleats públics. No us enganye, en realitat per parlar de perquè continuar formant-nos els que sempre ens ha interessat fer-ho. Però abans de continuar, llegiu a Jaume: #SOSEducación ¿Nos estamos aprovechando? Si no torneu ací no ho tindré en compte.

Des de que va començar aquesta moguda de les retallades, la demanda de responsabilitats al Consell, etc. He estat pensant que podem fer per a protestar i per a canviar la situació. Crec que hem de ser més intel·ligents que els que signen les retallades, construeixen hospitals de gestió privada i al mateix temps privatitzen els centres de Salut de la zona d’influència (tota la Marina Alta, la meitat d’Elx, tot Crevillent, Torrevella, …), signen contractes que no es poden retallar (Fòrmula 1 en el circuit urbà de València), projecten miradors en mig de la ciutat de les palmeres (el projecte segur que va tenir un preu, menys mal que la “crisi” ens ha salvat de la execució de la turística noria ilicitana)  i posen gespa artificial a tots els camps de futbol de la mateixa ciutat just abans d’entrar en aquest moment de dèficit (mesos abans de les eleccions), fan museus de ciència insostenibles (cars per a acondicionar la temperatura interior, exposicions llogades a grans museus). Algun dia us parlaré del museu de ciència valencià. Vaig fer unes pràctiques formatives al estil minijob. Sort que em van rescatar en una acadèmia amb un contracte per obra i servei que em va permetre cotitzar 5 hores a la setmana – és ironia, trista ironia. Ho deixe de passada al fil de la imminent reforma laboral, ja que estic opinant de tot.

Un parèntesi. Respecte als cotxets de carrera, que algú m’explique perquè no li poden dir a Berni Ecclestone el mateix que ens diuen als empleats públics respecte als drets laborals en el decret llei 1/2012:

La necessitat de reduir l’actual nivell de dèficit públic de la Generalitat, derivat de l’evolució de la crisi econòmica que afecta el conjunt de l’Estat, exigix adoptar mesures extraordinàries i urgents a la Comunitat Valenciana.

Acabe la frase “La qual cosa implica que no anem a pagar-li cap canon per trencar el contracte”. És evident, perquè eixe Negociant sap el que va fer signar al polític. Hi han contractes de primera categoria, els que no es poden trencar.

Al que anava, pensant pensant, no he arribat a cap solució, i això que he parlat amb molta gent per a contrastar opinions, he anat a assemblees per a escoltar als que més temps porten en plataformes de defensa de l’escola pública, … Però respecte al decret llei 1/2012 no  hi ha res que fer. No ho he dit, però, encara que participe en totes les mogudes que es munten, sóc prou derrotista. Hi ha majoria absoluta d’un partit al País Valencià i no se quantes portem ja, així que a final de març minvaran les nòmines (als que esteu més temps treballant molt i a la resta menys), a juny els interins amb vacant deixaran de treballar (hi ha contractes que si que es poden trencar) i la resta farem la seua faena en juliol i principis de setembre, … Que conste que m’agradaria equivocar-me.

Si el que volem defensar és només el sou, no puc aportar res. Però si aquesta moguda serveix per a informar-nos de com estan els serveis públics, valorar-los i lluitar per ells, podem fer coses més interessants que suspendre activitats extraescolars (llegiu com va la cosa en Intraescolars a debat… del company @sasogu).

Podem començar per fer comunitat educativa (alumnat, mares, pares, conserges, auxiliars de gestió, personal de neteja i professorat), aprofitant l’oportunitat, i parlar i dialogar sense prendre decisions ràpides. Fins i tot podem construir junts (la comunitat educativa) activitats extra/intra/para-escolars com a mesura de protesta del possible futur desmantellament d’allò públic que garanteix la igualtat d’oportunitats.

Respecte al debat de la formació, sembla que de moment, deixar de formar-nos no és una acció majoritària. És una sort saber que puc continuar llegint els blocs que parlen de tecnologia i educació per a continuar aprenent (entre altres coses), puc anar a la jornada de tecnologia i tic organitzada pel Cefire d’Elx de la pròxima setmana i espere poder anar a les jornades de novadors de juliol (sempre que el treball de despatx m’ho permeta). Però va ser una de les moltes mesures de pressió que es van proposar per a obligar als governants, que governen amb majoria absoluta i amb poca oposició majoritària, la retirada del decret llei 1/2012.

Si algú dels pocs que arribeu a aquest paràgraf penseu que es una bona mesura de pressió i voleu dir “Doncs ara no em forme”. I esteu pensant en els centres de formació del professorat i els seus cursos com a espai on deixar de formar-vos, sempre com a mesura de pressió, és clar. Espereu-vos un any o dos. Quan privatitzen la formació que s’imparteix en els Cefires ja m’apunte jo també. Que no sabeu de que parle? Si, clar:

La necessitat de reduir l’actual nivell de dèficit públic de la Generalitat, derivat de l’evolució de la crisi econòmica que afecta el conjunt de l’Estat, exigix adoptar mesures extraordinàries i urgents a la Comunitat Valenciana.

M’oblidava. Els empleats públics hem de continuar formant-nos perquè hem d’estar actualitzats per a prestar un servei públic de qualitat independentment del color polític de qui governe.

PD1. Compte amb els cursos d’autoformaciò, només estan disponibles en castellà. Veure Auto-formació dels docents al País Valencià… i el valencià? (article propi)

PD2. Si parlem de presentar-nos a premis institucionals, jo miraria abans quin recolzament real em donen a canvi de la foto. Un exemple: Premios Centros educativos solidarios.

PD3. Comproveu sempre qui està darrere de qualsevol acció formativa. Sobretot les que fan a nivell estatal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *