Documentació de projectes de tecnologia amb Fritzing

Aquestes últimes setmanes he estat preparant el control per ordinador de la maqueta d’un ascensor que ha fet l’alumnat al taller i que presentarem al concurs experimenta. El control es realitza amb una targeta Arduino Uno i el programari Scratch for Arduino (S4A). L’esquema de pins que utilitza S4A no permet utilitzar les tres plantes de l’elevador, ja que és necessari disposar de 6 entrades digitals, 3 per als polsadors de cada planta i 3 per al final de carrera de cada planta. Però s’ha pogut fer un disseny per a que l’ascensor es desplace entre la primera planta i la segona. És més que res.

Fotografia de l'alumnat fent hores extra al taller.

Fotografia de l’alumnat fent hores extra al taller.

El programa de control ja està acabat, i funciona. Només falta fer la simulació de que estem dins de la cabina de l’ascensor. En la pantalla del portàtil hi hauran els botons de cada planta (de moment 1 i 2) que podrem polsar per a pujar o baixar. Quan estiga enllestit el compartirem en aquest blog. De moment, puc avançar-vos l’esquema de connexió i la llista de components.

ascensor_2_plantes_bb

Esquema de connexió dels components per al control d’un ascensor de dos plantes amb una targeta arduino i el programari S4A.

Com podem comprovar en la llegenda de la imatge, aquesta està feta amb Fritzing. Aquest és un programari de codi obert que disposa dels components necessaris per a documentar projectes d’electrònica. A més, és molt senzill d’utilitzar i, com podem veure, permet l’exportació de l’esquema a una imatge. També permet llistar els components que hem fet servir.

Bill of Materials: ascensor_2_plantes.fzz

/home/lliurex/Documents/ascensor_2_plantes.fzz

diumenge, d’abril 7 2013, 08:58:35

Assembly List

Label Part Type Properties
Arduino1 Arduino processor ATmega; variant Arduino UNO R3
IC1 L293D paquete THT; variant L293D
LED1 Red LED – 5mm paquete 5 mm [THT]; leg yes; Color Red (633nm)
LED2 Green LED – 5mm paquete 5 mm [THT]; leg yes; Color Green (565nm)
M1 DC Motor
R1 220 ? Resistor paquete THT; tolerance ±5%; bands 4; Resistencia 220?; espacio entre pines 400 mil
R2 100 ? Resistor paquete THT; tolerance ±5%; bands 4; Resistencia 100?; espacio entre pines 400 mil
R3 Photocell (LDR) paquete THT; resistance@ dark 300 kOhms@ 10 seconds; resistance@ luminance 16 kOhms@ 10 lux
R4 100 ? Resistor paquete THT; tolerance ±5%; bands 4; Resistencia 100?; espacio entre pines 400 mil
R5 Photocell (LDR) paquete THT; resistance@ dark 300 kOhms@ 10 seconds; resistance@ luminance 16 kOhms@ 10 lux
R6 10k ? Resistor paquete THT; tolerance ±5%; bands 4; Resistencia 10k?; espacio entre pines 400 mil
R7 10k ? Resistor paquete THT; tolerance ±5%; bands 4; Resistencia 10k?; espacio entre pines 400 mil
S1 Pushbutton paquete THT; switching circuit SPST; default state Normally Open
S2 Pushbutton paquete THT; switching circuit SPST; default state Normally Open
VCC1 Battery Voltaje 3V

Aquest llistat permet corregir errades. Per exemple, la bateria per a moure el motor de l’ascensor és de 4,5 V, així que l’hauré de canviar a l’esquema.

L’última versió de Fritzing es pot descarregar per a Linux ací: http://fritzing.org/download/. En el mateix enllaç trobem l’explicació per a utilitzar-lo (no cal instal·lació). L’únic que hem de fer és descomprimir la carpeta Fritzing en algun lloc del vostre disc dur i fer doble clic a Fritzing. Si volem, podem canviar la llengua de la interficie a castellà en el menú preferències.

La versió fritzing_0.7.12b.linux.i386 ha estat construïda i provada en Ubuntu 12.04 LTS però podem trobar més versions. Ja us avance que el paquet fritzing_0.7.10b_i386.deb per a Ubuntu 10.04 no es pot instal·lar en LliureX Nemo 12.06 (Error: La dependència no és satisfactòria: libqt4-sql-sqlite). Però, amb certa seguretat, no tardarem en poder utilitzar-ho en la pròxima versió de LliureX. Per cert, si algú s’anima a provar Fritzing en LliureX Pandora sabeu que ja podem descarregar i provar aquesta nova versió, basada en Ubuntu 12.04, ací LliureX 13.06.

3 Responses to Documentació de projectes de tecnologia amb Fritzing

  1. inclusa says:

    He vist el que estàs fent… vull ser alumne teu.

    Introduir hardware lliure com ara és Arduino & S4A i treballar sobre programari lliure per fer esquemes, i si fora poc fer ascensors per als clics és una passada.

    Enhorabona pel teu treball i pel compromís amb el hard-soft lliure.

  2. Daniel Turienzo Nieto says:

    Hola Alfons,

    La veritat és que des de que em vaig comprar la targeta arduino estic descobrint molt programari lliure associat a la programació (scratch), al control per ordinador (S4A) i a l’electrònica (fritzing). Tots ells senzills d’aprendre i utilitzar i, per tant, d’aplicació als projectes de tecnologia de l’aula.

    Ascensors per a clics hem fet sempre al taller de tecnologia. És un dels projectes més clàssics. Però permetre a l’alumnat que els controle per ordinador de manera senzilla és una novetat per a mi. Així i tot, per a traure un veritable profit, necessitaria dos coses:
    – Que l’alumnat aprenguera programació bàsica amb scratch a primaria. És viable.
    – Que tecnologia tornara a ser obligatòria en 2n d’ESO. Em sembla que això no ho vore amb el poc interés per la tecnologia de l’administració educativa.

    Es necessiten hores per a un aprenentatge adequat. Amb aquesta formació prèvia, cada grup de treball de tercer d’ESO podria plantejar un control diferent per a cada ascensor. Per exemple, uns podrien fer que quan passen 10 segons d’inactivitat, l’ascensor torne a la planta 1. Un altre grup podria dissenyar i construir les portes de l’ascensor i fer una simulació conjunta dels dos projectes amb el mateix ordinador. Crec que es pot fer.

    I en quart d’ESO, l’alumnat que tria la matèria de manera optativa, podria fer uns projectes de més nivell.

    De moment, una companya d’informàtica està ensenyant a programar amb Scratch a l’alumnat de 3r. Però, no tot el meu alumnat té Informàtica. També ha descobert App Inventor (aquests del MIT no paren de crear aplicacions educatives) que també es programa per blocs. L’alumnat podrà crear aplicacions per als seus dispositius mòbils… els mateixos que no poden portar a l’aula 🙁 Fins i tot, podrien controlar les maquetes de tecnologia amb el mòbil.

    Com veus, s’obri tot un ventall d’aplicacions didàctiques. Així és molt fàcil tenir un compromís amb el programari i el maquinari lliure.

    Gràcies pel comentari. Seguiré informant-vos per on vaig.

  3. Pingback: Quin boig propòsit | Valoració del programari lliure utilitzat i trobat aquest curs

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *