Creació d’Audiovisuals amb LliureX (II)

Amb aquest article, continuem, i finalitzem, la sèrie iniciada amb Creació d’Audiovisuals amb LliureX (I). A l’anterior article parlàvem dels audiovisuals que podem trobar a la xarxa. Encara que els docents i l’alumnat no som professionals de la producció audiovisual, hui en dia podem fer servir la tecnologia digital per a produir aquest tipus de continguts a l’aula. En aquest article parlarem d’algunes eines que podem fer servir per a crear audiovisuals. Arranquem.

Creació d’audiovisuals

Fa algunes dècades s’havia d’utilitzar com a suport d’enregistrament de les imatges en moviment pel·lícula de cinema. D’eixida, no tothom podia fer audiovisuals, ja que tant el suport com el revelat encaria molt la producció. A més a més, l’ordenació i organització de les diferents seqüències que havíem enregistrat era un procés manual i tediós. No era una bona època per a decidir crear audiovisuals a l’aula. Però, això ha canviat molt amb l’aparició de la tecnologia digital. Amb l’enregistrament en formats digitals i l’ús d’ordinadors, l’edició de vídeo és més fàcil i més creativa.

L’entorn de treball

Per a la creació d’audiovisuals necessitem una càmera, un ordinador i un programa d’edició de vídeo. A l’hora d’enregistrar imatges podem recórrer a diferents tipus de càmeres i dintre de cadascun existeix un ventall molt ampli de varietats. Evidentment, les millors per recollir imatges en moviment són les càmeres de vídeo, ja que estan especialment dissenyades, tècnicament parlant, per acomplir aquesta funció. Actualment, però, trobem en el mercat moltes altres opcions, que, en moments determinats, poden resultar de tanta utilitat com la típica càmera de vídeo. Parlem de les càmeres de fer fotos, dels mòbils, de la webcam, etc.

Pel que fa al maquinari per a editar vídeo, en principi no necessitem un ordinador més potent que qualsevol dels que s’ha pogut adquirir des de l’any 2005.

Respecte al programari, a l’hora d’escollir l’editor de vídeo s’ha de tenir present aquestes consideracions:

1. Que el programa siga lliure.
2. Que el programa siga multiplataforma.
3. Que el programa estiga traduït a les llengües oficials de l’estat.
4. Que tinga un bon suport (manuals d’ajuda, fòrums, …)
5. Que siga fàcil d’usar i complisca els objectius per als quals fem servir aquesta eina.

En l’actualitat no hi ha cap editor de vídeo que siga multiplataforma, la majoria d’aquests tipus d’aplicacions només es poden instal·lar en sistemes GNU/Linux. Si peguem una ullada als editors de vídeo que complisquen aquests paràmetres, en l’actualitat podem destacar dos: OpenShot i Kdenlive. El primer va ser creat per Jonathan Thomas en Agost de 2008 amb l’objectiu de proporcionar un editor de vídeo estable, lliure i de fàcil utilització. Kdenlive és un editor de vídeo més complet, però al mateix temps més complex. L’usuari haurà de dedicar més hores per a traure-li profit.

Programari lliure i la distribució LliureX

Seguint la recomanació dels desenvolupadors de Kdenlive, proposem la utilització de programari lliure per a crear audiovisuals perquè és millor gastar diners en equips que en llicències de programari.

Don’t spend your money in software licences for closed environment: buy camcorders and make films

(Equip Kdenlive)

Dins de les diverses distribucions GNU/Linux que hi podem utilitzar proposem la utilització d’una distribució educativa. En el nostre cas, la que fem servir és LliureX, que és la distribució educativa de la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana. La distribució LliureX no només inclou l’editor de vídeo OpenShot, sinó que porta una amplia selecció de programes i recursos educatius. A més, aquesta distribució està suportada per l’equip de desenvolupadors i la comunitat d’usuaris, de la mateixa manera que ocorre amb tot el programari lliure, inclòs OpenShot.

Exemples de produccions escolars

1.- Un DVD fet per docents i alumnat per a l’àrea d’anglés en primaria.
Es tracta d’una producció audiovisual en la que alumnat i professorat estudien les preposicions en anglés. Es forma una frase amb cada preposició. Les imatges en moviment il·lustren la frase i el significat de la preposició i un alumne posa la seua veu per a llegir la frase en anglés.

English Prepositions”. Editat amb Kdenlive.

2.- Divulgació del Projecte de Tecnologia.
A més de dissenyar i construir una maqueta d’un objecte o sistema tecnològic que soluciona un determinat problema, una de les parts d’un projecte és la seua divulgació. Una de les millors maneres de fer-ho és preparar un vídeo on es mostre com funciona l’objecte tecnològic que s’ha construït.

”Funcionament de l’Entalladora de Llimes de Leonardo da Vinci”. Editat amb OpenShot.

3.- Treballant la globalització en Ciències Socials
Molts dels treballs escolars es basen en el poder de les emocions. Per a tractar un concepte d’una determinada matèria és molt útil la participació de l’alumnat. Si aquest participa en la creació d’un audiovisual, l’aprenentatge es fa de manera significativa.

El preu de les coses”. Editat amb OpenShot.

4.- Més exemples? En el següent enllaç tenim 10 vídeos fet per alumnat per a un concurs. Quin programa han fet servir? Ni idea, segurament és més important fer audiovisuals com a tasca a l’aula que l’eina informàtica que fem servir per a editar vídeo. L’enllaç: ¿Ayudas a mis alumnos de FyQ en el I Concurso “Muestra la Ciencia en vídeo”?

Bé, ací acabem amb un resum molt breu de la ponència. Podeu veure l’enregistrament de la presentació al següent enllaç: “Creación de audivisuales con Lliurex” (Actualitzat el 21 de novembre de 2012)

Pròximament al bloc:

– A València també fem algunes coses bé, sobretot a l’àmbit educatiu.

Si seguim els mitjans de comunicació, podem comprovar com s’il·lustra amb exemples del País Valencià casos de corrupció, infraestructures sobredimensionades, malbaratament de diners públics, deutes de l’administració amb les farmàcies, … Això et fa pensar que seria millor canviar de territori dada la negativitat de la projecció en premsa, ràdio i sobretot televisió. Segur que hui Jordi Évole, al programa Los consumidores son los que están pringando con la tarifa eléctrica torna a donar algun exemple. Però també es fan algunes coses bé, recordem que al marge de decisions polítiques també hi ha molts tècnics treballant a l’administració que fan un molt bon treball al seu àmbit. Per exemple, recordarem que al País Valencià hi ha una de les millors distribucions educatives lliures de l’Estat, amb el respecte que suposa per a les dues llengües a l’àmbit de la informàtica i l’estalvi de diners en llicències d’un determinat sistema operatiu i de programari. Dons anem a dir-ho.

– Qui hi ha darrere del programari lliure?

Descobrirem la motivació dels desenvolupadors d’algunes aplicacions lliures com OpenShot, Jokosher, …

– Navegar amb BIC.

Es curiós descobrir com una marca de bolígrafs es reinventa i, a més de fabricar bolígrafs de plàstic, utilitza plàstics composats per a fer kayaks, taules de SURF i taules de SUP. A veure si per a la publicació d’aquest article, qui escriu ja ha aprés a agafar ones amb una taula de SUP i posem un vídeo. De moment, acabem amb un audiovisual de la casa BIC, on s’ensenya a fer surf.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *