Comença la feina de juliol… amb menys il·lusió que mai

Mentre a alguns companys els obliguen a deixar de treballar per decret llei, deixant clar que l’únic que volen de nosaltres és atendre l’alumnat, i com que ja no hi ha alumnat a les aules és més important els diners que s’estalvia l’administració que la preparació i correcció d’exàmens extraordinaris de setembre, l’organització del nou curs, la preparació de nous materials, la preparació de programacions d’aula i tota la resta de tasques que es realitzen al llarg del calorós mes de juliol en casa, perquè al treball no hi ha condicions adequades per fer-ho.

Mentre altres companys són desplaçats del seu centre per l’aplicació al País Valencià del Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo. I al juliol no cal que facen res perquè, per primera vegada des de que els van donar plaça definitiva, no saben on podran dedicar-se a la seua feina el pròxim any. I això ha passat perquè a nivell Estatal i a nivell autonòmic als dirigents els importa ben poc la qualitat de l’ensenyament públic. Necessiten diners i ja no saben d’on traure’ls. I si poden estalviar quatre xapes fent que l’alumnat ocupe un espai en una aula massificada, ho fan, mentre cap alumne (futur votant), pare o mare (actuals votants) es queixe. I si poden deixar d’invertir en educació fent que cada professor i professora assumisca la feina que porta al darrere l’augment de la jornada lectiva setmanal, cap problema, són pocs vots comparats amb les audiències del futbol (per cert, si de veres hem d’estalviar, crec que és un luxe enviar una delegació a no se quin país a jugar una competició europea, però és només una opinió. Potser l’adrenalina de veure jugar una final augmente la productivitat d’un estat i tornem a tenir diners per a invertir en educació, sanitat i investigació. No se si hi han estudis al respecte).

Bé, i això que aquest article anava de que ja podem instal·lar una nova versió de LliureX a les aules. Amb totes les novetats i millores desenvolupades per un equip (que també va perdent persones), en col·laboració amb alguns docents i usuaris d’aquest sistema operatiu (que van perdent persones i il·lusió). I que aquesta nova versió la podem trobar a una renovada pàgina web. I que aquells que ens dediquem a mantenir els equips del centre en les millors condicions possibles, podem dedicar les primeres hores del dia (preferiblement de 8 a 10, que a partir d’eixa hora pots sofrir deshidratació de la calor que fa a una aula) d’alguns dies d’aquest trist juliol a actualitzar els ordinadors i les aules d’ordinadors. I així tenir tot preparat per a començar en setembre un nou curs amb els equips llestos per a l’ajuda en l’aprenentatge de l’alumnat. Ho farem, ens agrada que les màquines estiguen optimitzades i siguen útils. Però aquest setembre serà diferent. Aquest curs es farà molt llarg per a tots/es. Les regles del lloc han canviat i continuaran tocant-nos a tots/es. Ningú podrà treballar tranquil a partir d’ara. I sinó pregunteu com s’està fent la privatització del sistema de salut del País Valencià. La il·lusió s’en va.

PD. Per a quan una actualització severa del sistema operatiu dels dirigents?

Ampliació el dia 1 de juliol

5 Responses to Comença la feina de juliol… amb menys il·lusió que mai

  1. vinalopona says:

    “mentre cap alumne (futur votant), pare o mare (actuals votants) es queixe”, açò és el que realment em té desconcertada.

  2. Francesc Juan says:

    Em sembla fantàstica la teua entrada Daniel. Crec que defineix molt bé com ens sentim. Una abraçada.

  3. sasogu says:

    La lluita continua, no ens podem minar la moral perquè si no ja han guanyat… a les barricades!!! Gràcies per l’entrada Daniel.

  4. Vinalopona, les mares i els pares no saben la força que tenen. Si aprofiten l’estiu per a reflexionar i tots/es decideixen no portar als seus fills a totes les escoles públiques del País a setembre fins que no es tornen a obrir nous grups per a tornar a la ràtio normal. La cosa canviaria.

    Francesc i Samuel, una cosa es mostrar la desil·lusió i la tristor d’aquest final de curs i una altra deixar de lluitar pel que pensem que és millor. Però, o les famílies comencen a moure el cul, o ací no fem res.

  5. Pingback: Ens anem a Mérida amb LliureX!! « Quin boig propòsit

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *